Hi havia una vegada una nena que es deia Blanca i un nen que es deia Pau. Un dia en Pau i la Blanca es van trobar per anar junts cap a casa després de l’escola. La Blanca duia a la mà una bossa plena de llaminadures. En Pau li va dir que no mengés tantes “xuxes” perquè li sortirien càries. La Blanca no sabia què eren les càries i en Pau li va explicar:
- Quan mengem ens queden restes de menjar a la boca. Si no ens rentem les dents, els bacteris fan foradets. Aquests forats són les càries.
- Quan mengem ens queden restes de menjar a la boca. Si no ens rentem les dents, els bacteris fan foradets. Aquests forats són les càries.
- -Jo no em rento les dents mai. És molt avorrit i no m’agrada el sabor de la pasta de dents- va contestar-li en Pau.
- -Doncs s’han de rentar dues o tres vegades cada dia: després d’esmorzar, després de dinar i abans d’anar a dormir.
La Blanca va pensar molt sobre el que li havia explicat en Pau i de camí cap a casa es va trobar amb la seva mestra.
- Senyoreta, estic una mica al·lucinada per una cosa que m’ha explicat en Pau- va dir la Blanca.
- I què t’ha explicat? – va dir la mestra.
- M’ha dit que si no em rento les dents i menjo moltes llaminadures em sortiran càries!!- contestà la Blanca.
La mestra li va dir que tot això era veritat i va afegir:
- Hauries de menjar fruita i verdura en comptes de llaminadures i greixos. També és molt important anar al dentista una vegada cada any.
La Blanca va anar cap a casa i va sentir olor d’espaguettis. El seu pare era el millor cuiner del món.
- I què t’ha explicat? – va dir la mestra.
- M’ha dit que si no em rento les dents i menjo moltes llaminadures em sortiran càries!!- contestà la Blanca.
La mestra li va dir que tot això era veritat i va afegir:
- Hauries de menjar fruita i verdura en comptes de llaminadures i greixos. També és molt important anar al dentista una vegada cada any.
La Blanca va anar cap a casa i va sentir olor d’espaguettis. El seu pare era el millor cuiner del món.
Abans de dinar, la Blanca, li va explicar al seu pare tot el que en Pau i la mestra li havien dit feia una estona i el pare li va dir:
- Tant el Pau com la mestra tenen molta raó. Va menja’t la pasta i et rentaràs les dents.
Més tard, la Blanca va demanar-li al pare que li mirés la boca. El pare li va dir que ell no entenia massa de càries però que semblava que li veia una. La Blanca es va espantar molt i li va demanar al seu pare que la portés al dentista.
Al dia següent la Blanca i el seu pare van anar a la consulta de l’odontòleg. La Blanca estava una mica nerviosa, va obrir la boca i el dentista li va mirar la boca amb uns estris especials. L’odontòleg va dir:
- Tens dues càries. Ara les traurem.
Després del dentista vana anar a la farmàcia per comprar un raspall de dents nou, una pasta dentífrica i un pot de fluor.
La Blanca li va donar les gràcies al seu pare i li va dir:
- Pare, a partir d’avui em rentaré les dents sempre que calgui i menjaré correctament, de manera sana. No vull tenir càries mai més!. M’he adonat que tenir les dents netes em fa més feliç i és més divertit del que em pensava.
- Pare, a partir d’avui em rentaré les dents sempre que calgui i menjaré correctament, de manera sana. No vull tenir càries mai més!. M’he adonat que tenir les dents netes em fa més feliç i és més divertit del que em pensava.
Text elaborat pels alumnes de primer de l’escola Agnès Armengol
Il·lustracions: Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada